Sergi Bermejo es classifica per l'IRONMAN DE HAWAI, Campionat del Món de l'especialitat
Artur Cruz s'ha de retirar degut a problemes estomacals

Més de 1.300 triatletes van estar a la línia de sortida aquest passat 23 de maig a l'IRONMAN de Lanzarote que, segons la pàgina web oficial, és l'IRONMAN més dur del món, afirmació que comparteixen els dos triatletes del CN Manresa que hi van prendre part, doncs la força del vent i el desnivell total de la prova fan que fins i tot el guanyador de la prova trigui gairebé 50 minuts més que en un IRONMAN pla i sense vent.

En aquest IRONMAN es poden obtenir places pel Campionat del Món IRONMAN de Hawai, que es disputa cada any a l'octubre (el 10 d'octubre d'aquest any) i a on es reuneixen els millors especialistes mundials d'aquesta disciplina. Concretament hi havien 10 places pels atletes professionals i 50 places més distribuides pels grups d'edat (atletes no professionals). En el grup de 25-29 hi participava l'Artur Cruz, que en la seva segona participació en aquest dur IRONMAN intentaria acabar la prova en millors condicions que l'any passat, en que va haver d'acabar caminant. En el grup de 30-34 anys hi trobem a Sergi Bermejo, que buscava la seva classificació per Hawai, havent de quedar entre els 7 primers d'aquest grup per obtenir tant preuada plaça.

La prova va començar amb 3'8 km de natació a les tranquiles aigües de l'Oceà Atlàntic, a la platja Fariones de Puerto del Carmen. Els primers participants en sortir de l'aigua ho van fer amb poc més de 50 minuts, un temps 3-4 minuts superior al que estan acostumats a sortir els millors nedadors, provocat per les corrents (i potser uns metres de més) que hi ha en aquesta platja. En Sergi sortia de l'aigua amb 57:32, 11è del seu grup i 52è de la general i l'Artur amb 1:02:12, dintre del temps previst.

El tram de bicicleta començava amb un tram ràpid d'uns 45 km que es feien gairebé a 40km/h als voltants de Yaiza i El Golfo, on les onades picant els penyasegats escantellats de lava et deixaven embaladit. Després comença el primer tram de duresa, atravessant els camps de lava de la "Montaña del Fuego" del Parc de Timanfaya, amb la seva mítica recta, que tot i no superar el 3% de desnivell, el vent frontal fa que sigui necessari un esforç suplementari que es pot pagar més tard. Arribem a un tram de recuperació que portarà els participants fins a La Santa, famós per ser el Santuari on es concentren molts triatletes durant l'hivern, buscant les condicions favorables de l'illa i a on disposen de tota mena de serveis pels esportistes professionals. Ja en el km 70, el fort vent lateral al passar per davant de Caleta Famara (paradís dels "kite-surfers" de la zona) desastabilitzava la bicicleta, fet que afegia tensió i cansament al que ja portaven els soferts Ironmans. A partir d'aquí començava la veritable duresa de la prova ciclista: 24 kms de continua ascensió cap al Mirador de Haria amb uns últims 5 kms al 5% que es feien molt més durs pel vent frontal i per la companyia dels generadors eòlics que imposaven el seu tamany enfront dels petits triatletes; 2 kms de curt descens per tornar a pujar, aquest cop cap al Mirador del Rio, també amb vent en contra i que es corona després d'uns terrorífics 400 metres al 10%, compensat, això si, per les magnífiques vistes de l'illa de La Graciosa, un paisatge fantàstic, un regal merescut pels triatletes que ja havien arribat fins aquí, que feia oblidar per uns moments les gairebé 4 hores de patiment que portava en Sergi en aquest punt. L'Artur ja ho estava passant molt malament ja que el seu estòmac no tolerava les barretes que menjava i en una prova de tantes hores si no menges et quedes sense combustible. A partir d'aquí, el km 120, ràpid descens cap a Puerto del Carmen amb vent favorable, arribant a velocitats per sobre dels 80 km/h, excepte un tram d'uns 25 kms de vent lateral i frontal que tornen a fer pensar en el dolor de cames i que no tot era baixada fins al final.

En Sergi arribava a Puerto del Carmen amb un parcial de 5:27:58 a una mitja de gairebé 33 km/h, en un circuit amb molta duresa, com demostrava el fet que només el gran Juhanson (194 cm i 95 kgs de triatleta i millor parcial ciclista a Hawai 2008) i l'exprofesional ciclista alemany del Telekom Kai Hundertmarck van ser capaços de baixar de les 5 hores en aquest segment. L'Artur no corria tanta sort i després de 6:52:44 de patiment i vòmits, al arribar a boxes a deixar la bicicleta, els metges van aturar-lo, al decidir que no estava en condicions de continuar en el seu estat.

Després de més de 6 hores i mitja de cursa, el Sergi començava la marató, (el seu punt feble degut a la limitació que pateix al turmell dret després de trencar-se'l en un accident), on va mantenir un ritme regular, que li va fer passar la mitja marató en 1:37:30 i la segona mitja en 1:42:46, completant un parcial de 3:20:16 en els 42'2 kms, i un temps total de 9:55:10 que li va valer per arribar el 6è del seu grup d'edat de 30-34 i obtenir així la plaça directa per l'IRONMAN de Hawai, a Lanzarote, l'illa que el va veure nèixer com a finisher l'any 2007.

Cal destacar aquesta classificació, doncs fins a dia d'avui només han estat a l'illa de Hawai disputant aquest triatló cinc bagencs, el pioner va ser Maties Sala, després el van seguir David Henestrosa i Ingrid Sala com a professionals, Amand Redondo el 2.005, i l'última en "visitar" l'illa va ser la santvicentina Mercè Magem l'any 2.007, aquests últims en grups d'edat.

Els guanyadors absoluts van repetir els de l'any anterior, en categoria masculina el belga Bert Jammaer, amb un temps total de 8:54:03, mentres que en la categoria femenina va ser l'anglesa Bella Comerford la vencedora amb 9:54:58, amb un gran parcial a peu de 3:04:06.

Des d'aquestes línies volem animar a l'Artur a continuar entrenant per treure's l'espina d'aquest Ironman, i desitjar-li molta sort per obtenir el seu diploma de finisher a l'IRONMAN de Calella, el 4 d'octubre d'aquest any, on ja es va apuntar al dia següent de l'IRONMAN de Lanzarote, fet que demostra la seva il·lusió i la confiança que té en ell mateix... MOLTS ANIMS ARTUR!!! I ja ho saps, com deien aquells gurús del triatló: "From the lost to the river" ;-)))))))

També aprofitem per animar al Carles Santasusana, que també buscarà la seva classificació per Hawai a l'IRONMAN d'Àustria, que es disputarà aquest juliol, i a continuar pel seu bon camí en els entrenaments, que de moment demostren que està fent una bona feina i que segur que ho farà molt bé a Àustria, independentment de la seva classificació o no ("va a ser que sí", pensa que... "Arajastà").

I per acabar, també animem a la resta d'integrants del C.N.Manresa a anar assolint els reptes que es vagin plantejant durant la temporada, ja sigui acabar el seu primer sprint, olímpic, baixar d'alguna marca en concret en un IRONMAN o simplement mantenir-se en forma, l'important és gaudir d'aquest esport a qualsevol nivell. Salut i kms!!!