Ahir vaig fer el meu debut aquesta temporada en la Duatló de muntanya de Balaguer.
Ja estava clar que com tot just e començat a córrer i a anar en bici aquesta setmana, el resultat no seria bo, i menys si tenim en compte que aquesta cursa és molt exigent, sobretot el córrer, amb fortes pendents i descensos pronunciats, que per la gent que encara no te les cames a tope, les rampes et fan companyia tota la estona, almenys a mi....
El primer sector de córrer, vaig entrar el 27 de la general, molt lluny de on crec que puc estar més endavant, però ja anava a tope, i esperat el torn de la btt, per remuntar, ja que el circuit era molt exigent, un circuit de un 50% de pujada i 50% de baixada, però la pujada molt bèstia i la baixada de senders i trialeres molt guapo, però a l’hora molt trenca cames i més si vens de 6,5 km de córrer a tope.
Només sortir en bici uns sender que era dels que fan mal, pujada estreta i dura, i més enllà una de asfalt que semblava el Angliru, perfecte per mi, començo a remuntar, i passo gent .
Després trialeres amb molta pedra i terra tova, divertit.... Em diuen que vaig el 13 i em creixo, encara en veig davant meu i els puc atrapar , però passen els kilòmetres i no i contacto, també veig que e quedat en terra de ningú i això és fatal, no atrapes a davant i encara que et sembla que vas ràpid, et retallen per darrera.
Sobre el km 15, ja veig que és impossible anar a més ja que em fan mal les cames i començo a patir alguna rampa, però em de lluitar, tot i així em comencena passar alguns corredors i al final peto i em deixo caure, perquè ja no puc més i encara queda córrer, a boxes el 26, o sigui que no a servit de rés la remuntada.
La cursa a peu igual de dura , et fan pujar a una església, amb 254 escales, (imagineu les cames) petades a tope, quin mal, però acabo com puc i
al final el 30.
Em sembla que és el meu pitjor resultat en totes les duatlons que e fet de muntanya, però el que tinc clar és que a la propera aniré a més segur, la pròxima a
Sant Joan de les Abadesses, dia 14 de desembre, espero fer-ho millor...
Ja estava clar que com tot just e començat a córrer i a anar en bici aquesta setmana, el resultat no seria bo, i menys si tenim en compte que aquesta cursa és molt exigent, sobretot el córrer, amb fortes pendents i descensos pronunciats, que per la gent que encara no te les cames a tope, les rampes et fan companyia tota la estona, almenys a mi....
El primer sector de córrer, vaig entrar el 27 de la general, molt lluny de on crec que puc estar més endavant, però ja anava a tope, i esperat el torn de la btt, per remuntar, ja que el circuit era molt exigent, un circuit de un 50% de pujada i 50% de baixada, però la pujada molt bèstia i la baixada de senders i trialeres molt guapo, però a l’hora molt trenca cames i més si vens de 6,5 km de córrer a tope.
Només sortir en bici uns sender que era dels que fan mal, pujada estreta i dura, i més enllà una de asfalt que semblava el Angliru, perfecte per mi, començo a remuntar, i passo gent .
Després trialeres amb molta pedra i terra tova, divertit.... Em diuen que vaig el 13 i em creixo, encara en veig davant meu i els puc atrapar , però passen els kilòmetres i no i contacto, també veig que e quedat en terra de ningú i això és fatal, no atrapes a davant i encara que et sembla que vas ràpid, et retallen per darrera.
Sobre el km 15, ja veig que és impossible anar a més ja que em fan mal les cames i començo a patir alguna rampa, però em de lluitar, tot i així em comencena passar alguns corredors i al final peto i em deixo caure, perquè ja no puc més i encara queda córrer, a boxes el 26, o sigui que no a servit de rés la remuntada.
La cursa a peu igual de dura , et fan pujar a una església, amb 254 escales, (imagineu les cames) petades a tope, quin mal, però acabo com puc i
al final el 30.
Em sembla que és el meu pitjor resultat en totes les duatlons que e fet de muntanya, però el que tinc clar és que a la propera aniré a més segur, la pròxima a
Sant Joan de les Abadesses, dia 14 de desembre, espero fer-ho millor...
Lo millor de tot va ser trobar-me a la gent que normalmet em fotu canya. va ser divertit, dur però divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada